Introducción / Introducció

Carlos González Serna

Cuando se cumple un año de la peatonalización de la Corredora y la Plaça de Baix, el Ayuntamiento organiza una exposición urbana que recorre la evolución de este mismo espacio: “Un passeig per la Corredora i la Plaça de Baix”.

De la mano de la Cátedra Pedro Ibarra, la web elche.me y las aportaciones que han realizado numerosas familias, podemos disfrutar en la misma calle de una selección de más de cuatrocientas fotografías, dibujos y documentos que nos acercan a la historia de este importante eje comercial y urbano.

En diecisiete módulos y cincuenta y un paneles, que van desde la Plaça de Baix hasta la calle Puente Ortices, se hace un recorrido por las primeras fotografías, los establecimientos emblemáticos, los acontecimientos que año tras año se desarrollan en estos espacios o la transformación urbana de esta calle.

Precisamente se aprecia perfectamente en esta colección de imágenes, algunas de ellas inéditas, el cambio que han experimentado la calle, la Plaça de Baix, la Glorieta… ejemplo de la transformación que también ha vivido la ciudad en estos tiempos.

Es muy significativa la evolución de los establecimientos comerciales, cómo han cambiado los servicios, cómo ha cambiado la sociedad, cómo hemos cambiado todos.

También quiero destacar la interactividad que se ha procurado en esta exposición para hacerla viva y en permanente crecimiento. Además de tener una versión digital, que permite ver con tranquilidad las fotografías en casa a través de la web. En elche.me, los ilicitanos podrán ir aportando fotografías o documentos, que quizá hubieran guardado en sus casas, compartiendo su recuerdo, enriqueciendo esta muestra y la memoria fotográfica de la ciudad.

Quiero agradecer sinceramente a todos los que han contribuido aportando contenidos a esta muestra, especialmente a los comerciantes y establecimientos de la calle, que han sabido conservarlos para compartirlos con todos los ilicitanos en esta singular muestra.

 

Carlos González Serna – Alcalde – Ayuntamiento de Elche

Quan es compleix un any de la conversió en zona de vianants de la Corredora i de la plaça de Baix, l’Ajuntament organitza una exposició urbana que recorre l’evolució d’aquest espai: “Un passeig per la Corredora i la Plaça de Baix”.

De la mà de la Càtedra Pedro Ibarra, la web elche.me i les aportacions que han realitzat nombroses famílies, podem gaudir en el mateix carrer d’una selecció de més de quatre-centes fotografies, dibuixos i documents que ens acosten a la història d’aquest important eix comercial i urbà.

En dèsset mòduls i cinquanta-un panells, que van des de la plaça de Baix fins al carrer Pont dels Ortissos, es fa un recorregut per les primeres fotografies, pels establiments emblemàtics, pels esdeveniments que any rere any es desenvolupen en aquests espais i per la transformació urbana d’aquest carrer.

Precisament, s’aprecia perfectament en aquesta col·lecció d’imatges, algunes d’aquestes inèdites, el canvi que han experimentat el carrer, la plaça de Baix, la Glorieta… Exemple de la transformació que també ha viscut la ciutat en aquests temps.

És molt significativa l’evolució dels establiments comercials, com han canviat els serveis, com ha canviat la societat i com hem canviat tots.

També vull destacar la interactivitat que s’ha procurat en aquesta exposició per tal de fer-la viva i en permanent creixement. A més de tindre una versió digital, que permet veure amb tranquil·litat les fotografies a casa a través de la web. En elche.me, els il·licitans podran aportar fotografies o documents, que potser havien guardat a les seues cases, i així compartir el seu record i, alhora, enriquir aquesta mostra i la memòria fotogràfica de la ciutat.

Vull agrair sincerament tots els que han contribuït amb l’aportació de continguts a aquesta mostra, especialment els comerciants i els establiments del carrer, que han sabut conservar-los per a compartir-los amb tots els il·licitans i amb totes les il·licitanes en aquesta singular mostra.

 

Carlos González Serna – Alcalde – Ajuntament d’Elx

Miguel Ors Montenegro

Plaça de Baix, Corredora y Glorieta

Elche comenzó el novecientos con una población de 27.430 habitantes, analfabetos en su inmensa mayoría por falta de escuelas y repartidos a partes iguales entre las partidas rurales y el núcleo urbano. En 2001 la ciudad se acercó a los 200.000 y contaba con nada menos que tres universidades, hasta llegar a 2021 con una población cercana a los 235.000 habitantes. Un pueblo que ha multiplicado su población por diez en el transcurso de 120 años y con buena parte de su gente que, en la actualidad, organiza su vida sin tener ni la necesidad ni la costumbre de pasar por lugares que en otro tiempo resultaban inevitables.

A lo largo del siglo XX cualquier hecho relevante que sucediera en el pueblo pasaba por la plaça de Baix -sucesivamente de la Constitución, de la República y del Generalísimo para acabar de nuevo en la plaça de Baix-, por la Corredora -Canalejas, Ascaso en la Guerra Civil, Calvo Sotelo y de nuevo Corredorao por la Glorieta -del doctor Campello, de José Antonio y Glorieta a secas por fin. En la plaça de Baix se daba a conocer el bando del golpe militar de 1923, se proclamaba la República en 1931, se izaba desde el Ayuntamiento la bandera rojigualda en 1939 y se confirmaba desde los balcones consistoriales la vuelta de la democracia en 1979. A partir de 2021, seguiremos celebrando cualquier acontecimiento que nos afecte y, por fin, sin vehículo de ningún tipo.

En el transcurso de cien años, la Corredora ha pasado de ser la calle principal del comercio, en la que se podía comprar de casi todo, a una calle en declive en la que cada vez se vendían menos productos. Su peatonalización, con un par de décadas de retraso respecto a muchas ciudades españolas, ofrece mejores perspectivas de futuro, incluida la de ser un lugar idóneo para manifestaciones culturales de todo tipo.

El viejo convento que albergó a las Clarisas y que se convirtió en Glorieta verjada desde principios del siglo XX, ha sido el lugar por antonomasia para el ocio. Durante décadas se mantuvo el acuerdo no escrito de que los hombres pasearan por el interior y las mujeres por el exterior y, ellas, en sentido contrario a las agujas del reloj. Un sistema muy útil para consumar unos cuantos miles de matrimonios a lo largo del siglo. También un lugar mítico desde que fracasó, felizmente, un Burger King y hoy uno de tantos lugares de los que dispone la ciudad para el esparcimiento.

Esta exposición ocupa por ello un lugar privilegiado en la historia de nuestra ciudad y quiere ser un homenaje a todas las personas que se ganaron la vida en comercios y establecimientos de todo tipo. No puede haber un lugar mejor para recordarlos.

 

Miguel Ors Montenegro

Director de la Cátedra Pedro Ibarra de la Universidad Miguel Hernández de Elche.

Plaça de Baix, Corredora i Glorieta

Elx va començar el nou-cents amb una població de 27.430 habitants, analfabets la seua immensa majoria per falta d’escoles i repartits a parts iguals entre les partides rurals i el nucli urbà. En 2001 la ciutat es va acostar als 200.000 habitants i comptava amb ni més ni menys que tres universitats, fins a arribar a 2021 amb una població pròxima als 235.000 habitants. Un poble que ha multiplicat la seua població per deu en el transcurs de 120 anys i amb bona part de la seua gent que, en l’actualitat, organitza la seua vida sense tindre ni la necessitat ni el costum de passar per llocs que en un altre temps resultaven inevitables.

Durant el segle XX qualsevol fet rellevant que succeïra al poble passava per la plaça de Baix -successivament de la Constitució, de la República i del Generalíssim per a acabar de nou en la plaça de Baix-, per la Corredora -Canalejas, Ascaso en la Guerra Civil, Calvo Sotelo i, de nou, Corredora- o per la Glorieta -del doctor Campello, de José Antonio i Glorieta a seques a la fi. A la plaça de Baix es donava a conéixer el bàndol del colp militar de 1923, es proclamava la República en 1931, s’hissava des de l’Ajuntament la bandera rojigualda en 1939 i es confirmava des dels balcons consistorials la tornada de la democràcia en 1979. A partir de 2021, continuarem celebrant qualsevol esdeveniment que ens afecte i, a la fi, sense vehicle de cap tipus.

En el transcurs de cent anys, la Corredora ha passat de ser el carrer principal del comerç, en el qual es podia comprar de quasi tot, a ser un carrer en declivi en el qual cada vegada es venien menys productes. La seua conversió en zona de vianants, amb un parell de dècades de retard respecte a moltes ciutats espanyoles, ofereix millors perspectives de futur, inclosa la de ser un lloc idoni per a manifestacions culturals de tota mena.

El vell convent que va albergar les Clarisses i que es va convertir en Glorieta reixada des de principis del segle XX, ha sigut el lloc per antonomàsia per a l’oci. Durant dècades es va mantindre l’acord no escrit que els homes passejaren per l’interior i les dones per l’exterior i, elles, en sentit contrari a les agulles del rellotge. Un sistema molt útil per a consumar uns quants milers de matrimonis al llarg del segle. També un lloc mític des que va fracassar, feliçment, un Burger King i hui un de tants llocs dels quals disposa la ciutat per a l’esplai.

Aquesta exposició ocupa, per això, un lloc privilegiat en la història de la nostra ciutat i vol ser un homenatge a totes les persones que es van guanyar la vida en comerços i en establiments de tota mena. No pot haver-hi un lloc millor per a recordar-los.

 

Miguel Ors Montenegro

Director de la Càtedra Pedro Ibarra de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.